Comprèn el diagnòstic i el tractament de l’individu en els tres àmbits més importants de l'osteopatia, que són l’estructural, el visceral i el cranial. La integració de tots els sistemes ens ajuda a conèixer el diagnòstic real del pacient, i per tant el poder tractar la causa primària del seu desequilibri.

Valorem com es mobilitza l’aparell locomotor en general, així com la pelvis, les vèrtebres del raquis, les costelles i el diafragma. Busquem els bloquejos que existeixen, les tensions musculars i miofascials.

L’anatomia i la fisiologia del cos ens ajuden a entendre la relació del cos amb els òrgans, músculs, teixits, vèrtebres, nervis....

L'osteopatia cranial és enfocada als problemes relacionats amb l'estructura òssia del crani i la mandíbula en relació amb el sistema nerviós central, autònom sobre la postura i determinades funcions.


Durant la pràctica esportiva, el cos pot ser víctima d’una sèrie d’esforços no habituals, que provoquen descompensacions a tots els nivells del nostre sistema, el que pot provocar que apareguin molèsties a l’hora de realitzar algun exercici o lesions com tendinitis, lesions musculars…

Ajuda la mare a optimitzar els recursos fisiològics dels que disposa per a que el part sigui el més fluid possible, beneficiant així el naixement i l’equilibri del bebè. Es realitzen tractaments abans i durant embaràs i després del part.

En el moment del part, el bebè se sotmet a unes forces de compressió degut al pas per l'estret canal del part que és la pelvis i la musculatura pelviana de la mare. 

Els ossos del crani del bebè poden deformar-se fàcilment i després, gràcies al plor, a la succió i la capacitat innata d’autocuració, es remodelen naturalment.

La fisioteràpia és una ciència que utilitza un conjunt de tècniques manuals, exercici terapèutic i agents físics que curen, prevenen, recuperen i readapten els pacients susceptibles de rebre tractament.

Tractament de lesions pròpies de l’esport com els esquinços, les lesions musculars com ruptures fibril·lars, contractures musculars de repetició i molèsties tendinoses, articulars i musculars.

És un àmbit de la fisioteràpia dirigit al tractament de trastorns neuromúsculoesquelètics, és a dir, afectacions del nervi, del múscul i la fàscia que el relaciona. Aquest tipus de dolor s’anomena dolor miofascial i té unes característiques específiques.