Coneixent com n’és de vulnerable i important el crani del bebè i el seu sistema nerviós ens adonem de la importància de saber com ha estat el part i de respondre a preguntes com: “Ha estat provocat? Ha estat instrumentat amb fòrceps i espàtules? Ha estat una cesària?  Hi ha hagut algun traumatisme durant l’embaràs?”

En condicions normals podem dir que qualsevol part és traumàtic. Seguidament entren en funcionament tots els mecanismes d’autocuració del nen que fan que el seu cos es vagi adaptant i que es repari sol de possibles tensions del part.

Hi ha vegades que si ha estat una mica més llarg o instrumentat poden quedar tensions en el crani del nen, i aquestes es transmeten a columna, pelvis, abdomen i donar, per exemple, els còlics del lactant.

El que relaciona el crani del nen amb la seva pelvis i  l’abdomen són les membranes de tensió recíproca.  Aquesta relació és la que fa que una tensió forçada en el crani pugui donar tensió a la pelvis, donant al bebè dificultats per defecar o extreure gasos, còlics….

L’osteopatia pediàtrica consisteix en la valoració de les tensions del cos del nen i relaxar-les amb tècniques molt suaus, ajudant a que el petit pugui funcionar correctament.

“som com mengem” i en part també  “som com naixem”.