Contacta amb nosaltres al T. 973 224 222

Deformitats cranials en els infants

By calzbert on 22 Abril 2020 in Osteopatia Pediàtrica
0

DEFORMITATS CRANIALS EN ELS INFANTS:
LA PLAGIOCEFALIA POSICIONAL
Pere Moreno Llop. Osteòpata i Fisioterapeuta.

 

La plagiocefàlia posicional és un dels motius de consulta més habituals. En el següent text intentarem donar informació contrastada per a respondre les preguntes que ens fan les mares i els pares dels seus bebès a la consulta.

La forma que té del crani és normal? Vaig tenir un part instrumentat i ens van dir que la forma del crani milloraria, és així? Ens crida l’atenció que la nostra filla/fill té la tendència a posar-se sempre del mateix costat del cap, té alguna importància? Em tinc de preocupar de que succioni millor un pit que un altre? I l’osteopatia en què pot ajudar al nostre nadó?

La plagiocefàlia és una deformitat asimètrica del crani dels infants. Plagiocefàlia significa crani oblic, les arrels de la paraula venen del grec. Plagios vol dir oblic i kephale vol dir crani.
Alguns bebès tenen la tendència a estar més estona d’un costat que de l’altre durant el dia o la nit. Quan estan amb braços dels pares, estirats dormint, passejant amb el cotxet i inclús menjant del pit o del biberó. Aquesta situació provoca una torsió sobre el crani, amb unes zones aplanades i d’altres zones boterudes. Creant una forma al crani de paral·lelogram si es mira a vista d’ocell, és a dir, des del vèrtex.
Per tant, s’observa un aplanament de la regió occipital, un avançament de l’orella del mateix costat i un desplaçament anterior o sobresortint del frontal del mateix costat (1, 2).

 

Figura 1. Forma de la plagiocefàlia posicional comparada amb un crani normal.

Quan hi ha un aplanament dels dos costats de la regió occipital i un sobresortint simètric dels dos frontals es defineix com a braquicefàlia, que també és una presentació comú de deformitat cranial en infants i de vegades es presenta afegida amb la plagiocefàlia (1, 2).

Al 1992, la “American Academy of Pediatrics, AAP” va publicar una guia de recomanacions per a que els infants dormiguessin en posició supina o panxa enlaire, “Back to sleep, BTS”. L’objectiu era disminuir la incidència del síndrome de la mort súbita en infants (SIDS). A partir de llavors, mentre s’anava reduint el SIDS hi havia com a resultat un augment dramàtic de la prevalença de deformitats posicionals del crani. La plagiocefàlia i la braquicefàlia es troben típicament entre els 2- 4 mesos.

 

Figura 2. Gràfica de publicacions en relació a la plagiocefàlia. Es nota un increment des del 1996 després d’iniciar la campanya “Back to Sleep”.

Els estudis ens donen les xifres per donar una idea de la prevalença de la plagiocefàlia a diferents moments dels nadons. Des d’un 16% a les 6 setmanes de vida fins al 3,3 % als 2 anys. Però en un moment crucial pel creixement del crani, els estudis ens alerten d’un 46% dels infants entre 7- 2 setmanes de vida.
Així com també, ens diuen que és més comú una plagiocefàlia del costat dret del crani en un 64,5%. Que la Braquicefàlia no és tant comú, com si que ho és la combinació de braquicefàlia i plagiocefàlia (1, 2, 3, 4).

Per realitzar el diagnòstic hi ha diverses mesures com l’asimetria de la bòveda cranial, scaner 3D, TAC, fotogrametria, perímetre cranial, mesures de l’amplada transversal, longitudinal, índex cranial, asimetria de diagonals i índex de diferència de diàmetre oblic. Aquestes mesures serveixen per establir una classificació i indicar el grau de severitat de la deformació. En la plagiocefàlia l’escala més utilitzada és diu Argenta.
Al tipus I de la plagiocefàlia la deformitat està limitada a la part del darrera del crani (occipital), mentre que als tipus del II al V implica progressivament graus d’asimetria de la part anterior del crani (frontals) i de la cara (2, 4).

Aquestes mesures i classificacions ens ajuden a diferenciar la plagiocefàlia posicional de la craneosinostosis. Casos en el quals haurem de derivar a l’especialista neurocirugià pediàtric. La craneosinostosi significa un tancament precoç d’una o varies sutures del cap, provocant una deformitat amb possibles complicacions més greus.
Altres casos susceptibles de derivar i que poden rebre teràpia d’ ortesis cranial (casc) son els casos de plagiocefàlia posicional moderada i severa als 4 mesos del bebè i els casos lleus als 6 mesos. Recordar que passat els 12 mesos, l’efectivitat de la teràpia amb casc es redueix molt perquè l’ossificació del crani és major. Las recomanació pel casc és iniciar tractament entre els 4- 6 mesos i finalitzar als 8 mesos (3, 5).

Els factors de risc per desenvolupar la plagiocefàlia posicional son prenatals, perinatals i postnatals.
Els factors prenatals son la genètica i les limitacions de l’espai a nivell intrauterí, exercint forces externes que es tradueixen en pressions sobre el bebè i li limiten la seva mobilitat durant l’embaràs. Limitacions de l’espai son un encaix prematur, l’activitat de la mare durant l’embaràs, el sexe masculí del nadó, embaràs múltiple, mare primípara, miomes, úter bicorni, posició de natges del bebè, falta de líquid amniòtic i bebè preterme.
Els factors perinatals son parts instrumentats amb ventoses o fòrceps, volta de cordó sobre el bebè, parts llargs i fase expulsiva del part dificultosa.
Els factors postnatals son la posició supina al dormir o BTS, restricció de la mobilitat del cap o torticolis, preferència per un costat o asimetria postural, alletament amb llet artificial sense canvis posturals, realitzar poc “tummy time” o posar l’infant quan està despert amb decúbit pro, és a dir, panxa a terra. I patologies del nadó neuromusculars, metabòliques i respiratòries (4).

Els factors de risc juntament amb l’història clínica i l’exploració física ens serveixen com a indicadors per saber quina zona del cos tractar i centrar els nostres esforços per a que recuperi la seva mobilitat correcta.
Els factors de risc també ens posen en atenció sobre futurs problemes del desenvolupament psicomotriu com el volteig, el gateig, l’equilibri estàtic i el dinàmic al caminar. A més, també sobre el camp visual (estrabisme vertical), auditiu o mandibular (mossegada creuada).
En estudis recentment publicats a la revista Pediatrics de l’AAP pels autors Collet et al., suggereixen dificultats en l’aprenentatge en edats escolars en els casos de plagiocefàlies moderades i severes (6).
Finalment, el tractament per les plagiocefàlies és segons l’edat de l’infant quan es diagnostica i el tipus de plagiocefàlia. De manera general el tractament es basa amb recomanacions de cures posturals (“tummy time” amb modificacions segons últims estudis), teràpia física com la nostra professió que és l’osteopatia. I l’ortesis cranial o el casc.
En el que coincideixen molts estudis és que encara que els casos siguin lleus, moderats o severs, en tots els casos es recomana la combinació de cures posturals i la teràpia física o manual. Ja a finals del 2016, als Estats Units el “ Congress of Neurological Surgeon “ va recomanar la teràpia física i manual per millorar la mobilitat del bebè i així reduir la prevalença i l’ incidència de la plagiocefàlia Posicional (1, 3, 4, 6).

Per acabar aquest text i fer més visible la nostra tasca explicarem alguns exemples.
Un cas típic com la preferència per un costat o asimetria postural, ja es pot observar a les 3-6 setmanes de vida del bebè i s’associa a la plagiocefàlia a les 9 setmanes de vida. L’ osteopatia pot ajudar a permetre que el nadó pugui estar dels dos costat per igual.
Una torticolis cervical que és un factor de risc postnatal, l’osteopatia fa que el bebè tingui un moviment d’ inclinació i de rotació cervical correctes.
Una restricció de la mobilitat d’espatlles, l’osteopatia millora la mobilitat de la cintura escapular incluint les escàpules, clavícules, l’ esternó, els braços i les cervicals.
Un solapament de sutures del crani que no es corretgeix amb el modelatge natural de la succió, el plor o la respiració. L’osteopatia dóna una bona simetria dels ossos del crani.
Explicat breument es com l’osteopatia des d’ una base de coneixement mèdic contrastat amb tècniques manuals ens ajuda a reduir aquesta deformitat anomenada plagiocefàlia posicional.

Referències

  1. Shweikeh F, Nuño M, Danielpour M, Krieger MD, Drazin D. Positional plagiocephaly: an analysis of literature on the effectiveness of current guidelines. Neurosurgical Focus. 2013; 35(4).
  2. Roberts SAG, Symonds JD, Chawla R, Toman Emma, Bishop J, Solanki GA. Positional plagiocephaly following ventriculoperitoneal shunting in neonates and infancy- how serious is it?. Childrens Nervious System. 2017; 33: 275-280.
  3. Lam S, Pan IW, Strickland BA, Hadley C, Daniels B, Brookshier J, Luerssen TG. Factors influencing outcomes of treatment of positional plagiocephaly in infants: a 7-years experience. Journal Neurosurgical Pediatrics. 2017; 19: 273-281.
  4. Linz C, Kunz F, Böhm H, Schweitzer T. Positional skull deformities- etiology, prevention, diagnosis, and treatment. Deutsches Ärzteblatt International. 2017; 114: 535-42.
  5. Lam S, Luerssen TG, Hadley C, Daniels B, Strickland BA, Brookshier J, Pan IW. The health belief model and factors associated with adherence to treatment recommendations for positional plagiocephaly. Journal Neurosurgical Peditarics. 2017; 19: 282-288.
  6. Collet BR, Wallace ER, Kartin D, et al. Cognitive Outcomes and Positional Plagiocephaly. Pediatrics. 2019; 143(2).

About the Author

calzbertView all posts by calzbert